dimarts, 20 de febrer del 2018

Soledat

Les poesies de carrer d'en Pep



Un matí de diumenge,
seu de costat,
envoltada de gent que la malmira,
sola, a la terrassa d’un cafè.

Resta desapercebuda,
ningú li fa cas,
Gira un full del diari i llegeix,
avui hi ha concert en aquest bar.

Texans alts de cintura,
samarreta blanca i caçadora de cuir negra.
Botes de sola gruixuda.
Omple el pap.

La veuen i no la saluden.
La gentada la deixa de costat.
Me la miro i la vigilo,
Com m’agrades Soledat.

Gelós de tu, t’enyoro.
M’agradaria tenir-te al costat,
Viure i gaudir-te, però sobretot,
deixar-te anar.

Soledat, amiga meva, com em costes de trobar.


EmoticonEmoticon