Em diuen que per comprendre les cinquanta ombres més fosques de Grey no en faig prou mirant la pel·lícula. Bàsicament, cal llegir la trilogia i així, descobrir els plaers ocults que imposa el personatge a la seva estimada Anastàsia.
I jo em pregunto doncs, perquè anar al cinema a veure un succedani ensucrat d'una història de Sado? En el meu cas, per veure la cara d'il·lusió de les dones que desitgen que aquesta segona part de la història no les decebi com la primera.
No deixaré d'explicar-vos que em calia una llibreta per prendre apunts dels comentaris que feien entre elles, en veu alta, igual com fèiem tots de jovenets, en anar al cinema amb els amics. Ara bé, en aquest cas, no podrem comentar l'acció, la por que ens fa o si aquest és el futur de ciència-ficció que ens espera d'ací a cent anys.
Un bon amic, ha compartit en el seu mur de Facebook un article anomenat "¿ Que me ocurre, porqué ninguna pareja me dura ?". Crec, que el títol li va cridar l'atenció i després d'una lectura ràpida en diagonal, vaig encetar el debat que ens proposava. Quina és la nostra opinió?
Vint-i-quatre hores després de publicar aquest post, no ha generat debat. O bé, tothom es guarda la seva opinió o la resposta és tan complex que es fa impossible fer-ne un resum de quatre ratlles. En el meu cas, vaig creure que el tema era prou rellevant per a dedicar-li una estona i escriure aquesta rèplica.
Bàsicament, el seu autor "Javier Muro" ens proposa fer canvis en la nostra manera d'actuar una vegada ja tenim parella. Ve a dir, estem més interessats a trobar-ne una de nova que no mantenir la que tenim i entre d'altres, es basa en nombre de resultats d'entrades que ens ofereix Google a les preguntes, com trobar parella, com mantenir-la o què fer si perdem la parella.
En un primer moment, el que més em va cridar l'atenció va ser la pregunta. Era tan evident la resposta que no em vaig poder estar de contestar. Si una parella no et dura, és obvi que no n'estàs enamorat o no te l'estimes o bé, la parella que has triat no està enamorada de tu i no t'estima. Encara que sigui evident, valdria recordar el tòpic 50/50. El grau d'implicació ha de ser el mateix en els dos membres de la parella.
Quan estimes a algú i tens la sort de ser correspost en el mateix grau, et sents segur i saps que en part, l'amor consisteix en aquests pilars confiança, respecte, estimació, etc.., per això mai et faràs aquesta pregunta i molt menys, preguntaràs a Google per tal de cercar respostes estúpides.
Qui serà el boig que sentint-se ple d'amor, correspost, no se sent satisfet i continua pensant en el perquè no li duren les parelles? Entenc que només hi ha una resposta evident, és aquell que s'autoenganya i vol creure que estima i és estimat quan en realitat, només és un desig.
Quan creus que el camp del veí és més verd o creus que potser existeixen camps més verds, senzillament, aquests dubtes, només tenen una interpretació. La persona que has triat com a parella no és l'adequada.
L'amor és incondicional. És irracional. No fa mal. Et complementa. La teva parella forma part indissoluble de tu, de la teva vida, del teu camí. No t'anul·la sinó que et fa millor persona, millor company, millor pare, millor amic.
Quan canviem l'incondicional pel condicional i vinc a dir, si fa això, si té això, si diu... és quan els dubtes acaben per generar preguntes com l'article que ha generat aquest post. Només pregunta qui cerca resposta i per tant, qui s'ho està preguntant vol dir que té aquest problema.
I jo em pregunto doncs, perquè anar al cinema a veure un succedani ensucrat d'una història de Sado? En el meu cas, per veure la cara d'il·lusió de les dones que desitgen que aquesta segona part de la història no les decebi com la primera.
No deixaré d'explicar-vos que em calia una llibreta per prendre apunts dels comentaris que feien entre elles, en veu alta, igual com fèiem tots de jovenets, en anar al cinema amb els amics. Ara bé, en aquest cas, no podrem comentar l'acció, la por que ens fa o si aquest és el futur de ciència-ficció que ens espera d'ací a cent anys.
Un bon amic, ha compartit en el seu mur de Facebook un article anomenat "¿ Que me ocurre, porqué ninguna pareja me dura ?". Crec, que el títol li va cridar l'atenció i després d'una lectura ràpida en diagonal, vaig encetar el debat que ens proposava. Quina és la nostra opinió?
Vint-i-quatre hores després de publicar aquest post, no ha generat debat. O bé, tothom es guarda la seva opinió o la resposta és tan complex que es fa impossible fer-ne un resum de quatre ratlles. En el meu cas, vaig creure que el tema era prou rellevant per a dedicar-li una estona i escriure aquesta rèplica.
Bàsicament, el seu autor "Javier Muro" ens proposa fer canvis en la nostra manera d'actuar una vegada ja tenim parella. Ve a dir, estem més interessats a trobar-ne una de nova que no mantenir la que tenim i entre d'altres, es basa en nombre de resultats d'entrades que ens ofereix Google a les preguntes, com trobar parella, com mantenir-la o què fer si perdem la parella.
En un primer moment, el que més em va cridar l'atenció va ser la pregunta. Era tan evident la resposta que no em vaig poder estar de contestar. Si una parella no et dura, és obvi que no n'estàs enamorat o no te l'estimes o bé, la parella que has triat no està enamorada de tu i no t'estima. Encara que sigui evident, valdria recordar el tòpic 50/50. El grau d'implicació ha de ser el mateix en els dos membres de la parella.
Quan estimes a algú i tens la sort de ser correspost en el mateix grau, et sents segur i saps que en part, l'amor consisteix en aquests pilars confiança, respecte, estimació, etc.., per això mai et faràs aquesta pregunta i molt menys, preguntaràs a Google per tal de cercar respostes estúpides.
Qui serà el boig que sentint-se ple d'amor, correspost, no se sent satisfet i continua pensant en el perquè no li duren les parelles? Entenc que només hi ha una resposta evident, és aquell que s'autoenganya i vol creure que estima i és estimat quan en realitat, només és un desig.
Quan creus que el camp del veí és més verd o creus que potser existeixen camps més verds, senzillament, aquests dubtes, només tenen una interpretació. La persona que has triat com a parella no és l'adequada.
L'amor és incondicional. És irracional. No fa mal. Et complementa. La teva parella forma part indissoluble de tu, de la teva vida, del teu camí. No t'anul·la sinó que et fa millor persona, millor company, millor pare, millor amic.
Quan canviem l'incondicional pel condicional i vinc a dir, si fa això, si té això, si diu... és quan els dubtes acaben per generar preguntes com l'article que ha generat aquest post. Només pregunta qui cerca resposta i per tant, qui s'ho està preguntant vol dir que té aquest problema.
