El temps ens ha ajudat a construir les nostres veritats. No existeixen veritats absolutes. Encara que mirem de fit a fit, segurs de nosaltres mateixos i del nostre discurs, es ben cert que el construïm d'acord amb les nostres fortaleses.
No sortim al carrer amb la veritat per bandera perquè sabem, que cal amagar les nostres febleses si no volem ser jutjats, culpats i castigats.
No amaguem res més que bestieses emotives per nosaltres. No hem robat, ni matat, ni trencat cap d'altra llei humana o celestial.
Aprenem a ser nosaltres. Mirar-nos al mirall, reconèixer la imatge que ens retorna i que aquesta, sigui agradable als nostres ulls. Contínuament intentem ser millors, per nosaltres mateixos, per acabar, ser millor per els altres.
Vivim contradits. Quan hi són, ens impedeixen fer i quan per fi marxen, ens resta un forat al pit que ens ofega.
Caminem a la recerca de nostre jo, sols. Ens acompanyem de la família, els amics, dels amors, la música, la paraula i l'escriptura. Jo em tanco a la clova on m'hi sé a recer. Escolto el cant de les sirenes. Em manca la il·lusió que m'embogeix i m'expulsa del cau per sortir al carrer amb la cara neta, a la recerca del sol, amb el somriure els llavis, les ulleres de sol, el cotxe descapotat i els cabells al vent.
El que volem a voltes es torna utòpic doncs, sempre podem trobar l'excusa per dir que no, ara no toca, ens manca res. La felicitat es una actitud vital i perduda, has d'aprendre i emprendre fent camí.
Retòric, millor així. Millor així que no directe, amb la veritat per davant, on tothom es creu amb dret a dir la seva i fer de jutge. Castigats, condemnats i complint pena per redimir-se d'un llunyà passat, quasi oblidat, vivint un present ple, doncs demà ja no és tan lluny i l'any vinent segur que encara serà millor.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
