Penso en tu.
Fidel sentiment,
guaita de vaixells d'arribada a port,
mare consol,
plany, enyorança, record
dimarts, 29 de novembre del 2016
Penso en tu
dissabte, 26 de novembre del 2016
El trencaclosques del Amor
Tots tenim una necessitat o altra i molts, es passen mitja vida perseguint el somni d'omplir aquest buit. Fent un paral·lelisme, hi ha qui s'entossudeix a construir un trencaclosques on li manquen peces i per més que busca i remena, obsessionat, no troba la peça d'encaix. La frustració els envaeix cada cop que pensen en els buits i ja no recorden la il·lusió que tenien quan van començar o l'emoció que els provocava cada cop que, casualment, trobaven una de les peces que encaixaven perfectament amb les altres.
Molts, idealitzen la imatge del trencaclosques. Creuen que un cop acabat, hauran aconseguit la fita proposada i la imatge completa serà perfecte.
Certament, la vida no és un trencaclosques i molt menys, perfecta. La vida és tot el que ens envolta en el camí entre el naixement i la mort. Abans i després de nosaltres, hi ha vida.
De nosaltres depèn com viure el camí, gaudint-lo o patint-lo. Creure que temps passats foren millors i tenir por del que vindrà, no ens permetria viure el dia a dia com al regal que sens dubte ens dóna la vida. Per tant, viure del passat o d'un futur imaginari, pot provocar-nos malestar, nervis o frustració.
Una de les necessitats bàsiques de qualsevol persona és estimar o ser estimat. L'amor.
Molts, idealitzen la imatge del trencaclosques. Creuen que un cop acabat, hauran aconseguit la fita proposada i la imatge completa serà perfecte.
Certament, la vida no és un trencaclosques i molt menys, perfecta. La vida és tot el que ens envolta en el camí entre el naixement i la mort. Abans i després de nosaltres, hi ha vida.
De nosaltres depèn com viure el camí, gaudint-lo o patint-lo. Creure que temps passats foren millors i tenir por del que vindrà, no ens permetria viure el dia a dia com al regal que sens dubte ens dóna la vida. Per tant, viure del passat o d'un futur imaginari, pot provocar-nos malestar, nervis o frustració.
Una de les necessitats bàsiques de qualsevol persona és estimar o ser estimat. L'amor.
Existeixen moltes tipologies d'amor, tot i que jo els resumiria en dos tipus, l'incondicional i el condicional.
Al néixer, l'amor incondicional ens és lliurat normalment pels nostres pares i germans. i nosaltres, el lliurarem als nostres fills i poques vegades, a família, amics o una altra persona.
Estimar a qui envolta les nostres vides és condicional aels seus comportaments, valors, atracció física o qualsevol dels sentiments que nosaltres considerem positius. Estimarem a aquells que creiem ens aporten o els volem aportar quelcom que farà millors les nostres vides i a canvi, ens proposem oferir-los el millor de nosaltres, l'amor.
L'estima perduda es converteix en un sentiment traït.
Quan ens manca l'amor amb una parella i ens entossudim a recercar-ne una altra per tal d'omplir el buit provocat per estimar o ser estimat, a voltes la necessitat vital es pot convertir en obsessió. Les obsessions, encara que tinguin contingut positiu, ens ennuvolen el cervell i no ens permeten gaudir d'altres persones o coses que tenim a l'abast per ser feliços. La imatge idealitzada del trencaclosques acabat, a voltes és, absurdament fixada en el buit de la peça que ens manca i per tant, no som capaços de contemplar la bellesa de la imatge formada al davant.
Per a mi, la diferència principal entre l'amor i la necessitat d'estimar és que, l'amor és incondicional i estimar ens condiciona.
Quan parlar de sentiments es fa complex i l'amor, és el més complex dels sentiments d'una persona, pensa com li explicaries als teus fills. Per sort, llegir El Petit Princep ens pot donar un cop de mà.Al néixer, l'amor incondicional ens és lliurat normalment pels nostres pares i germans. i nosaltres, el lliurarem als nostres fills i poques vegades, a família, amics o una altra persona.
Estimar a qui envolta les nostres vides és condicional aels seus comportaments, valors, atracció física o qualsevol dels sentiments que nosaltres considerem positius. Estimarem a aquells que creiem ens aporten o els volem aportar quelcom que farà millors les nostres vides i a canvi, ens proposem oferir-los el millor de nosaltres, l'amor.
L'estima perduda es converteix en un sentiment traït.
Quan ens manca l'amor amb una parella i ens entossudim a recercar-ne una altra per tal d'omplir el buit provocat per estimar o ser estimat, a voltes la necessitat vital es pot convertir en obsessió. Les obsessions, encara que tinguin contingut positiu, ens ennuvolen el cervell i no ens permeten gaudir d'altres persones o coses que tenim a l'abast per ser feliços. La imatge idealitzada del trencaclosques acabat, a voltes és, absurdament fixada en el buit de la peça que ens manca i per tant, no som capaços de contemplar la bellesa de la imatge formada al davant.
Per a mi, la diferència principal entre l'amor i la necessitat d'estimar és que, l'amor és incondicional i estimar ens condiciona.
Finalment el post que m'ha fet reflexionar y escriure, la diferència entre dos mots castellans "querer y amar". Cal llegir-lo i aprendre'n.
diumenge, 13 de novembre del 2016
Fills de puta
Si els fills de puta volessin, no veuries mai el sol.
N'hi ha de tot tipus: polítics, tertulians, escriptors, cantants, metges, bombers, aturats, funcionaris, capellans, esportistes, enginyers, caps d'empresa, companys, amics, familiars, etc. Es troben a tot arreu i per això he de dir-te que de ben segur, tu mateix/a has estat desqualificat d'aquesta manera per d'altres.
Tots els que gaudeixen d'una personalitat pública i per tant, exposats a l'escarni del públic, són sovint anomenats fills predilectes de mares de dubtosa reputació pública. Ho assumeixen amb ofici.
És ben cert que, si no existís la necessitat primitiva del sexe, ningú utilitzaria el servei que ofereixen els prostituts i prostitutes i per tant, desapareixeria l'ofici. Així, aquestes persones que es dediquen a servir sexe a canvi de diners, han de ser tractats amb el mateix respecte que qualsevol altra persona que tingui ofici i benefici. Vivim en una societat hipòcrita. Existeixen, donen servei i a canvi, els neguem el títol professional de treballadors del sexe, la seguretat social, el pagament d'imposts en el seu epígraf real i els amaguem, sancionem i exposem a les crítiques de tothom.
L'únic títol que els atorguem és el de mare. La mare de tots els mals i sobretot, mare de les pitjors persones que coneixem.
Un amic em va dir, d'una puta esperen putades, d'un maricó, mariconades i d'un cabró cabronades. Així doncs, els atorguem el desqualificatiu d'acord amb les seves accions, no per la seva professió.
En el llenguatge vulgar o sigui, del poble, no disposem de massa recursos per qualificar a la persona d'acord amb el grau de falta que ha comès envers nosaltres. Vinc a dir, fill de puta de forma genèrica, grandíssim fill de puta per aquell que l'ha fet més grossa del normal i petit fill de puta, per referir-nos a l'alçada, edat o a l'aprenent de fill de puta.
Hem de reconèixer als treballadors i treballadores del sexe la seva funció pública i la seva honestedat. Cobren pel servei que proposen i per tant, ningú que els requereix pot dir, ha estat enganyat.
Així doncs, pot ser que deixem de fer servir "fill de puta" com a insult, doncs si volem desqualificar a una persona per l'ofici que exerceix una persona honesta, els estem regalant un títol que no correspon a sa mare i que per tant, no el descriu com a lladre, assassí, deshonest o en general, mala persona.
N'hi ha de tot tipus: polítics, tertulians, escriptors, cantants, metges, bombers, aturats, funcionaris, capellans, esportistes, enginyers, caps d'empresa, companys, amics, familiars, etc. Es troben a tot arreu i per això he de dir-te que de ben segur, tu mateix/a has estat desqualificat d'aquesta manera per d'altres.
Tots els que gaudeixen d'una personalitat pública i per tant, exposats a l'escarni del públic, són sovint anomenats fills predilectes de mares de dubtosa reputació pública. Ho assumeixen amb ofici.
És ben cert que, si no existís la necessitat primitiva del sexe, ningú utilitzaria el servei que ofereixen els prostituts i prostitutes i per tant, desapareixeria l'ofici. Així, aquestes persones que es dediquen a servir sexe a canvi de diners, han de ser tractats amb el mateix respecte que qualsevol altra persona que tingui ofici i benefici. Vivim en una societat hipòcrita. Existeixen, donen servei i a canvi, els neguem el títol professional de treballadors del sexe, la seguretat social, el pagament d'imposts en el seu epígraf real i els amaguem, sancionem i exposem a les crítiques de tothom.
L'únic títol que els atorguem és el de mare. La mare de tots els mals i sobretot, mare de les pitjors persones que coneixem.
Un amic em va dir, d'una puta esperen putades, d'un maricó, mariconades i d'un cabró cabronades. Així doncs, els atorguem el desqualificatiu d'acord amb les seves accions, no per la seva professió.
En el llenguatge vulgar o sigui, del poble, no disposem de massa recursos per qualificar a la persona d'acord amb el grau de falta que ha comès envers nosaltres. Vinc a dir, fill de puta de forma genèrica, grandíssim fill de puta per aquell que l'ha fet més grossa del normal i petit fill de puta, per referir-nos a l'alçada, edat o a l'aprenent de fill de puta.
Hem de reconèixer als treballadors i treballadores del sexe la seva funció pública i la seva honestedat. Cobren pel servei que proposen i per tant, ningú que els requereix pot dir, ha estat enganyat.
Així doncs, pot ser que deixem de fer servir "fill de puta" com a insult, doncs si volem desqualificar a una persona per l'ofici que exerceix una persona honesta, els estem regalant un títol que no correspon a sa mare i que per tant, no el descriu com a lladre, assassí, deshonest o en general, mala persona.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)