La seva tauleta de nit

Dos calaixos separen i classifiquen tot tipus de plaers sexuals. El de dalt, conté els aparells i líquids on de forma juganera, el Senyor, excita a la parella i considera que, segons la partenaire del dia, li caldrà obrir el segon calaix per triar el preservatiu més adient segons la seva pròpia classificació: "Sensitive, retardant, amb pinxos, o de colors i sabors diversos".

El senyor del Castell, admira i reclama el dret de cuixa de les camperoles que treballen els seus camps. Pobres noietes, no coneixen la tauleta de nit del Senyor!, encara que les deixi soles a la cambra, coneixent les seves enrevessades historietes sexuals, no gosen acostar-se i obrir els calaixos.
"Entreu, entreu. Avui hi ha còctel." Postres de Sant Joan!, diu el Senyor, que li provoca una trempera babaua. El Senyor de Barcelona s'avorreix. Prefereix el líquid que prové de França, encara que acabi amb una visita matinera a urgències després de tot un dia fent-los l'amor. Ara li resta una encetada a l'aparell, que no baixa, fins que arriba la medicina més moderna: Glaçons.

Els de Girona no es mouen de Girona i enamoren. Pobres camperoles, sense tastar ni líquids ni coques, ni altres mètodes vasodilatadors menys potents que els mostrarien el camí de Cuenca! Elles, que mai han vist les Castelles, prefereixen els camps d'userda d'altres camperols.
"A tu que et passa? No estàs receptiu. L'amor es presenta de forma grossa i no li fas ni cas. Ets més basto que un preservatiu d'uralita."

Camperola, quan em parles, escups.

Intimitats

Íntimament t'acostes,

ens fas petons i abraçades de calaix.

Íntimament em preguntes,

com estàs?

No cau res en sac trencat,

escoltes, et preocupes, comparteixes i,

rius.

Quan convé plores i ens planys

Íntimament vius enamorada,

les filles, l'home,

els amics,

els companys.

En veure't,

el teu somriure ens acarona els rostres,

ens mimes,

ens fas costat,

Íntimament,

reineta,

l'amistat m'obliga,

per molts anys

Canviar pets per merda

No estic sol, no estàs sola. Hi ha vida després de la separació i el divorci. Els fills, la família i els amics. Els nous amics i amigues, els que encara no has conegut i et queda tota una vida per conèixer. Persones que per a tu, avui som anònimes. Passem pel teu davant, pel costat i ens girem amb un somriure en veure't passar amb aquesta cara de pomes agres que duus.

Potser no t'ho esperaves. Mai has estat sol o sola. No has pres les teves pròpies decisions o potser, de les teves decisions en depenien terceres persones. Ara et toca a tu lluitar per tu mateixa.

El bo de la soledat i d'aprendre a conviure amb ella, és sentir-te bé en cada una de les coses que fas per tu. Petits èxits. Creu-me, qui vol espolsar-se la soledat i té ànsia per tornar a trobar parella sol trobar, el mateix que ja tenia. Podrem dir la famosa frase que ens alliçona. "Canviar pets per merda".

L'armari dels records

Em fas girar el coll quan escolto la teva veu pel damunt de les notes d'una primera cançó. Cap de nosaltres sap gairebé res de tu, però tots ho fem, qualifiquem a la persona que no coneixem per l'aparença. Algú va dir que una imatge val més que mil paraules sense saber, que les aparences enganyen i tu, ens tenies enganyats a tots plegats.

Guaita-la ella!! Carretera a l'infern amb AC-DC. No s'hi ha posat per poc. La noieta amb cara angelical, mareta, marona, marassa, deixa els nins baix de l'escenari i ens treu els colors a tots esgarrapant-se la veu a ritme de les millors guitarres. Au, va!, quan acabis no em tornis a vendre a la dona que quasi no gosa dir res i ens demana permís per a tot! Et volem així, amb l'ànima despullada que surt per la boca. Ara ja sabem qui ets i ens agrades així!

Benvinguda a la família "senses". Som tants i tan diferents, que cada dia que passa en coneixeràs a un de nou. No hi ha amos, senyors ni normes a complir, excepte les de l'educació i respecte. Sense pèls a la llengua, deixa-m'ho dir.

No puc, ni vull, parlar per boca de tots. La meva, avui resulta una feina complicada, m'agradaria traslladar-vos per un moment, al món de la gent feliç, on tothom qui entra per la porta deixa les pors, les tristeses, la soledat, el patiment i l'enyorança, a l'armari dels records doncs, a partir d'aquest moment, decideix compartir, fruir, riure, somriure, cantar, ballar i si cal, plorar d'alegria per haver-nos conegut.

Parlen que ens hem convertit en una gran família. Ja els agradaria a molts tenir-ne una de semblant. ! La família no es pot triar, als amics, sí. Petits i grans amics amb qui tens ganes de tornar a descobrir el món.

Fora de lloc em cal dir, que ahir em vaig sentir captivat pels ulls negres i profunds d'una dona, de rostre net, llavis petoners i veu de vellut, que encara a hores d'ara m'abraça i m'acarona i em demana, més, en vull saber més de tu.

D'altra banda, amic amb mans de ferrer que de dia, arranges les graelles i de nit, goses escriure-li odes de comiat, amb paraules tan boniques, mates de ràbia i enveja a les dones que mai les han escoltat. Acords d'una guitarra, ets un artista i t'ho has guanyat, aixeques al públic de les cadires i els regales, agafant-los desprevinguts, la màgia de l'instant on els uns, s'atansen als altres.

A voltes, m'agradaria aturar el temps. M'endinso al meu llit intentant retenir les emocions, les viscudes i les que em queden per viure al vostre costat.

Sanses. Deixeu-me dir-vos a tots, sou molt bona gent!!