Em caldria escriure diferents posts, amb temàtiques i títols diferents, per tal d'expressar el garbuix de sentiments d'aquests darrers dies.
Primer de tot el motiu. Cinquanta anys acabats de fer. Sembla com una espasa de Dàmocles que, cau damunt el meu cap i decapita la meva joventut per donar pas a la meva vellesa. No hi ha vida després dels cinquanta? Ara em començaran a venir tots els mals? Ja no sóc a temps de fer tot el que tinc pendent? Senzillament, sí, no, sí.
Estic segur que la vida continua i per tant, continuaré amb la meva manera de fer, aprenent a base de prova i error i reconeixent que, quan t'equivoques, aprens una fórmula que no cal repetir per arribar al teu objectiu. Fer camí i viure la vida el més feliç possible.
Caldrà ara començar a explicar batalletes als més joves?, no. Caure en el parany d'explicar les experiències viscudes per un mateix, com a exemple del que cal o no cal fer, significa no creure en la capacitat dels que escolten o llegeixen per resoldre els seus propis dilemes.
Mentre arribava i no arribava la data, planejava i pensava que, aquest any havia de ser un aniversari especial. Per molts anys, no em resultava una celebració i en tot cas, volia que fos una festa. Em calia compartir l'esdeveniment amb altres amics que aquest any també han arribat als cinquanta. Em motivava comptar amb les nostres famílies i amics, tant els comuns, com els de cadascú i així, compartir, conèixer o retrobar a persones que formen part de les nostres vides.
Quan confegia la llista de convidats, m'hauria agradat incloure a tothom que em coneix. Física i econòmicament impossible encara que, sempre em motiva la dita "com més serem més riurem". Em resta el regust agredolç d'adonar-me que, en la llista dels imprescindibles, n'hi ha que en endavant vol estar prop meu i per a d'altres, sóc part del seu passat. No és cap retret. En tot cas, ha servit per donar-me que no tothom comparteix la mateixa manera d'entendre l'amistat. Acceptar els altres com són sense voler-los canviar.
Sóc dels que sempre miro endavant, encara que a voltes miri enrere. Vida viscuda i a voltes, terra cremada. Descarrego quan puc. M'aturo, prenc alè i em refaig per continuar. Les caigudes formen part del camí. Als cims, m'agrada arribar-hi acompanyat. Me n'alegro de les coses bones que us passen i m'entristeixo davant les desgràcies. Sóc vital, a voltes veig les coses de color blanc, a voltes negra i entremig, una explosió de colors, forts, suaus, pàl·lids o estridents.
Agraeixo de tot cor les felicitacions i celebracions amb motiu del meu aniversari. Tant els que heu pogut venir com els que us hauria agradat i no heu pogut, així com a tots i totes les que heu enviat missatges, trucades de telèfon o m'heu inclòs en la celebració dels aniversaris d'octubre. L'atenció rebuda m'ha omplert de felicitat.
A tots, us duc en el cor.
