De petit, la revetlla de Sant Joan tenia un significat diferent. Acabàvem l'escola i encetàvem les vacances d'estiu amb foc i petards. No recordo a casa meva cap celebració especial, tret de la coca de llardons o pinyons.
Així doncs, els nens del carrer, teníem dos o tres dies abans de la revetlla per preparar la foguera. Començàvem cadascú per casa seva cercant caixes de fusta, mobles vells o qualsevol altra cosa que ens deixessin cremar. En desar les fustes en un racó de la placeta de Sant Feliu, al mig de la ciutat i entre cases, ens adonàvem que, tot just amb quatre caixes, el foc s'apagaria ràpidament.
Era hora de començar el nostre pla de xoc. Tots junts, o per separat, ens repartíem les escales per anar casa per casa a demanar als veïns si tenien trastets per cremar en el foc de Sant Joan. Passades les primeres hores, la pila creixia de manera exponencial. Havíem començat per apilar mobles i fustes no més enllà del metre d'alçada i al mateix vespre, no arribàvem a amuntegar-les al capdamunt del piló i per tant, eixamplàvem la base.
Tots els nens del carrer, érem els orgullosos propietaris de la nostra particular foguera de Sant Joan. Ara només calia comprar piules, trons, borratxos o coets per tal de complementar la festa. Individualment no en teníem gaires i per tant, enteníem que tots junts en teníem un munt.
Celebràvem haver acabat l'escola, començar les vacances i tornar a les platges, la piscina o anar de campaments amb els amics. Poder sortir a jugar al carrer. Disposar del nostre temps lliure per mirar la tele o avorrir-nos a casa. Un temps sense massa obligacions i amb molt de lleure.
A hores d'ara, continuo amb la il·lusió que tenia de petit per celebrar la revetlla. Diferent, de ben segur. Canviem les celebracions tradicionals adaptant-la a l'edat que tenim. Ara, els qui manem som nosaltres i els nostres fills, s'hauran d'adaptar a les normatives i costums que nosaltres marquem.
Ens entestem a preparar-ho tot perquè la revetlla d'aquest any sigui original, divertida i plena de màgia. Hem de fer-la memorable. Ens fixem tres punts bàsics: On, què i amb qui. Més tard, els complements i detalls de la festa. Cal fer un bon sopar i disposar de totes les comoditats. La màgia, només esdevé quan les bruixes i bruixots omplen l'olla de totes aquestes foteses. Si no és així, com pot esdevenir una nit màgica?
La revetlla de Sant Joan, com també la diada de Sant Jordi, la celebrem en dies feiners. Són festes col·lectives, transversals, populars. Nostrades. Hi participem tots. Col·lectivament i si cal, de manera individual. Siguis on siguis, et trobis bé o malament, floreixen sentiments com l'enyorança, el desig o l'alegria, Estem disposats a cremar en el foc les preocupacions i purificar-nos, renéixer altre cop.
Per poc que puguem, ens acostarem a una platja on encara deixin cremar les fogueres de Sant Joan. Ens disposarem a la festa i abans no ens trobem amb els amics o la família, aquest any ens vestirem de blanc. Ens disposarem a fer noves amistats i la nostra voluntat serà de riure molt i passar-ho bé. Hi ha qui invocarà a conjurs per a complir els seus desitjos. Voldrà creure que ja ha complert part del demanat anys enrere i per tant, només li caldrà repetir i desitjar altre cop la part incompleta del conjur fallit.
Hi haurà qui estarà disposat a obrir el seu cor.
En tot cas, què és la màgia? La màgia d'una nit de Sant Joan consisteix a tornar a sentir-nos petits per unes hores i creure que tot és possible.
