Murmuri - Relats curts

Passes curtes. Compassades. Ralentí el pas i s'aturava. Juraria que les comptava. Es quedava embadalida davant l'aparador de cada botiga de roba, sabates, bosses o qualsevol tipus de complement. El centre comercial de la ciutat era el seu hàbitat natural de la mateixa manera que una fera es passeja per la selva mentre decideix a qui emportar-se a casa per sopar.

Mirava els maniquins de dalt a baix. Es fixava en la combinació que havien triat els dissenyadors per cridar-li l'atenció. Malgrat ser hivern, la nina vestia de primavera amb una samarreta de ratlles marineres, un gerseiet de punt de color blau cel amb un detallet en els botons per fer-los diferent d'aquell que tots havíem comprat temporades enrere. Li agradaven les faldilles texanes curtes que lluïa la maniquí del seu davant però, en abaixar la vista fins al llistat de preus, va deixar anar un sonor "collons" senyal d'esglai, en veure que equivalia a dues setmanes de feina. Ja calia que fos el mateix dissenyador el que hagués cosit cada una de les puntades de fil d'aquella faldilla!

Quinze passes més enllà, un nou aparador, una marca diferent i uns preus més adequats a la seva butxaca. No li agradava res de la roba que veia i sempre explicava a qui la volgués escoltar, que tampoc es reconeixeria lluïn el mateix modelet que tothom. En qualsevol cas, de la marca i la botiga només li interessaven els complements i els d'aquest any, tampoc, encara que a l'aparador, hi havia unes sabates obertes amb una mica de taló que li agradaven prou. Si quan arribin les rebaixes encara hi són, entrarà a emprovar-se-les i en el cas que li agradin com li queden, s'ho començarà a pensar.

Quelcom la diferenciava de totes les altres dones que com ella, murmuraven davant dels aparadors. Sabia que moltes persones la reconeixien com a una de les habituals d'aquells carrers, un espai que qualificava de llar. Hi ha qui pensava que vivia emprenyada amb el món i importunava expressament a la gent que s'aturava davant la caixa màgica que representava l'aparador de cada botiga. També hi havia d'altres, caminants que no s'aturaven, a ella li semblava que quasi tots la miraven amb indiferència o malament. És que potser tenia el Rímel corregut?

D'una manera o l'altra cridava l'atenció. Bé sigui pels comentaris que feia o per la roba que duia. Més d'un cop li havien demanat amablement que marxés de davant la botiga i alguna vegada fins i tot l'amenaçaven en avisar a la policia pels aldarulls provocats escridassant a les dependentes.

En aquestes dates de Nadal on els comerços bullien de gent comprant, observava com homes i dones buidaven les carteres i despullaven els maniquins. Li costava d'entendre, asseguda en un banc davant l'aparador que contenia les sabates que tant li agradaven, perquè no havien vingut dies abans, quan hi havia totes les talles i colors. Per un moment desava les seves bosses a un costat i mentre contemplava a la gent passar, els seguia les seves passes imaginant, per a qui seria el regal que estaven comprant. L'home, la mainada, un amic, un amant?

Ara murmurava en veu alta, mentre la gent passava pel seu costat, els feia girar. Vençuda, asseguda, somiant, avui ha estat un Senyor qui l'havia despertat. Li ha portat un entrepà acabat de comprar a la fleca de la cantonada. Murmurant, agraint-li el seu gest, s'ha aixecat d'aquell banc sense deixar-se cap d'aquelles bosses de plàstic que contenen totes les seves pertinences, una pinta, un llapis d'ulls gastat, un jersei d'abric, un tall de pa i un ganivet. Avui no li caldrà tornar a demanar una almoina per menjar.

Ha murmurat o així m'ho ha semblat, Bones festes.

Senyoreta felicitat

Amb tantes coses que du a la bossa de mà, no hi ha manera de trobar les claus de casa. Carregada amb la compra del supermercat, la bossa de l'escola i la jaqueta de la nena, una ampolla d'aigua buida que havia quedat en el cotxe i a sobre, la nena té pressa per entrar doncs crida que se li escapa el pipí. Per a acabar-ho d'adobar, atabalada per la darrera trucada de telèfon on s'ha hagut de sentir que és una fresca. Aquest cap de setmana ha decidit marxar i la seva exparella no pot quedar-se amb la nena perquè no té calefacció a casa seva.

No serà la primera ni l'última vegada que li tocarà portar a la nena i donar-li diners al seu pare perquè li compri el menjar del cap de setmana.

Els deutes ja no l'angoixen. La casa és el primer que li va prendre el banc i no gaire més tard, el cotxe. Ara cada mes, a poc a poc, li embarguen una quantitat del seu sou per així anar tornant el que tots dos s'havien compromès a pagar.

En prou feines, el sou li arriba per a tot. Dóna gràcies al fet que ho viu en salut i davant del que d'altres qualifiquen de problemes greus, ella somriu i hi planta cara.

La seva filosofia li aporta felicitat. No és cap eixelebrada. Tampoc una inconscient. Ella va decidir que no ha de patir per tot allò que té solució, ja que hi ha solució. Tampoc lluita contra el que no té solució, ja que no en té. Amb aquestes pautes, ha plantat cara a la vida i la vida li ha regalat l'alegria de viure al dia.

Desarà de vestir a la moda. De prendre gintònics o sopar fora de casa. Passejarà i farà activitats on pugui dur la nevera de casa amb aigua i entrepans. Farà servir roba que li han regalat per la nena. Escalfarà la cuina amb butà i el menjador, amb la llenya que cremarà a la llar de foc.

Ho sap. Ho té molt clar. Qui té amics té un tresor i per descomptat, quan els demana ajut amb un somriure als llavis, no hi ha qui s'hi pugui negar. És feliç. Viu amb el poc que té, acostumada a haver viscut amb el millor de cada botiga. Tant li'n fa. Té el millor que li ha pogut regalar la vida. Una filla a qui s'estima.

Rep amor, estima i reconeixement, encara que no ho demana. Reclama el mateix que ella està disposada a donar i ella, ho dóna tot. En qüestió d'amor, se la juga al 100%. No tanca la porta, ni una finestra. Sap que li cal tornar-lo a trobar i encara que no hagi tingut la sort desitjada, tard o d'hora li arribarà.

Juga a la loteria. Cerca les oportunitats al Walapop. Sempre hi ha algú disposat a regalar i ella, ho accepta. Troba les millors ofertes. Creu en l'impossible. Déu proveirà.

Viatja pel preu d'un bon dinar. Sempre hi haurà qui l'acompanyi. No li calen idiomes, practica amb els nadius l'art de la mímica i així, s'entén amb tothom. Riu. Riu molt. Tot li fa gràcia, encara que com qualsevol dona, té mala llet per donar i per vendre.

Resulta difícil d'enfadadar i es desenfada amb facilitat. No cal ser tossuda i quedar-se la mala hòstia per ella sola. A qui li ho faria pagar?

I les claus?, hauran quedat en el cotxe i ara li tornarà a tocar baixar. Desar la compra, les bosses i els estris davant la porta de casa. Baixar corrents per les escales. La nena a coll. Obrir la porta del carrer i mentre li baixa les calces per fer en pipí d'amagat entre dos cotxes mal aparcats al damunt de la vorera, cercarà els mocadors de paper de la butxaca del darrere. No sigui que es mulli la nena i afegim una altra feina a la tarda.

La seva vida és aquesta i la viu amb felicitat. El seu somriure ens recompensa, Senyoreta Felicitat.

Carícies emocionals

He sentit a dir que l'ésser humà té quatre necessitats bàsiques. Aliments, aigua, oxigen i carícies. Les tres primeres les reconeixem tots, però la carícia, qui la qualificaria de necessitat bàsica? La carícia no és només el contacte físic plaent sinó la complicitat d'una mirada, un gest o una sintonia amb una altra persona en senyal d'aprovació o ànim. Tots necessitem tothom.

Preferim el dolor a la indiferència. Ens rebel·lem descaradament contra ella a fi de cridar l'atenció i obtenir un suport positiu o negatiu.

Tots necessitem carícies positives. Ningú vol tenir al seu voltant persones que tinguin influències i comportaments tòxics. L'egoisme, la mentida, el menyspreu, la humiliació pot aconseguir enfonsar a una persona i a tu, no t'aporta cap valor positiu en la competició que t'has creat tu mateix per a superar-la.

La cooperació en lloc de la competició contra un altre, us farà créixer com a equip. Quan et compares amb algú altra, perds.

Per tant, tracta als altres com voldries ser tractat. Fes-los saber el teu oferiment de compromís i confiança. Si el tractes pel que creus que és, seguirà essent el que és. Si el tractes com el que pot arribar a ser, aportant-los la teva confiança i esperit de cooperació, es convertirà en allò que estava cridat a ser.

Sapiosexual: Un monstre al teu llit

Sapiosexual: Es diu de la persona que se sent atret/a per la intel·ligència d'una altra.

És a dir, sentir-te atret per algú que t'aporta nous coneixements, dóna arguments i nous punts de vista sobre coses ja apreses o parla de temes del teu interès de maneres poc habituals.

Així doncs, qui no és Sapiosexual?

En general, els homes ens activem pels estímuls visuals mentre que les dones, cerquen d'altres valors afegits en la parella. Vinc a dir, els homes ens tirem al damunt d'una dona guapa i les dones, volen saber-ne més abans no facin un pas.

Hi ha tants homes com dones que, cercant un símil culinari, dirien, "si no m'entra pels ulls, no m'entra per la boca", però tot seguit, "d'allà on no n'hi ha, no en raja" i per tant, es descarten candidats i candidates ràpidament. Els homes a diferència de les dones, en un primer moment es deixaran seduir, mentre que una dona, abans no la sedueixis, li hauràs de prometre complir un reguitzell de condicions. O sigui, atractiu físic i com a complement, carinyo, bonhomia, família, economia o intel·ligència.

Ara bé, no parlàvem d'això, sinó de l'atracció que sents et sedueix i que no és res més que la intel·ligència d'una altra persona. T'atrau pel que et transmet la seva manera de pensar, parlar i actuar. En aquest cas, el físic és un complement. Ara bé, és aquest tipus d'atracció, sexual?

Si tenim en compte el percentatge de belleses que trobem pel carrer, aquest és sens dubte molt més baix al de les persones normals o físicament desagradables - eufemisme per no dir lletges. Per sort, tota sabata encaixa perfectament en un o altre peu i per tant, entre gustos, no hi ha res escrit. Si no fos així, molts de nosaltres no trobaríem mai parella.

En la moda d'inventar-se nous termes lingüístics que defineixin els comportaments de les persones, n'hi ha que triomfen pel concepte que transmeten sense que calgui cercar el mot en el diccionari. De fet, unir saviesa i sexe en el terme Sapiosexual, ha estat un èxit per unir dues aptituds positives desitjades per tothom.

Seguint la tendència i amb ganes de cercar mots per definir grups, us en proposo dos de nous, que difícilment seran acceptats per ningú, doncs ningú es voldrà reconèixer en les definicions proposades.. Estúpidsexuals o Sapioasexuals

Es diu de l'Estúpidsexual d'aquell que no té en compte el sexe com a part important de la seva vida Aquell que no entén la relació sexual com un acte d'amor o plaer propi o amb d'altres. Qui no té en compte les seves pròpies necessitats sexuals o de la seva parella, tant sigui casual com estable.

Els Sapioasexuals, es podria dir de les persones adultes que tot i acumular coneixements teòrics sobre tot tipus de relacions sexuals, no disposen de l'experiència i la pràctica necessària per viure plenament la seva sexualitat i la dels altres. Donen mostres de coneixement i no el practiquen

Encara pitjor seria la combinació de les dues definicions en termes com Estúpid-asexuals, hi ha algú que ho reconeix en un altre o es definiria així a si mateix?

En conclusió, tot i ser el cervell el múscul sexual més potent d'una persona, qui no se sent atret per un culet bonic?