El llop innocent i la capuxeta exigent.

Com ha canviat el conte del llop!!

Si abans la caputxeta anava pel bosc i el llop ferotge la temptava per canviar de camí, ara és la caputxeta qui demana al llop que vagi cap a casa i es fiqui dins el llit.

Es busca, llop amb cert nivell cultural, ben plantat (negociable), econòmicament solvent (indispensable), amb ganes de viure la vida plena, estones sol i estones amb la caputxeta. Amb capacitat de sorprendre, no perquè surti de l'armari sinó, capaç de despullar-la amb la mirada, jugar amb la intenció de convertir-la en objecte de desig i complir rigorosament amb les promeses contretes en qüestió de sexe.

Abstenir-vos llops que creieu que la caputxeta és una noia innocent, puix sap molt bé el que no vol i encara més tot allò que desitja.

En cas que la caputxeta cregui interessant a algun llop que trobi pel carrer, ja sol·licitarà currículum i mèrits directament. Després d'una breu entrevista de cafè, d'acord amb els resultats obtinguts permetrà al candidat saber-se mereixedor de continuar inclòs en el procés de selecció.

Recordar a tots aquells que creguin disposar de mèrits suficients per complaure a la caputxeta que, cal ser simpàtic de mena, disposar de gran sentit de l'humor, do de llengües, ser afectuós, mimós, bon amant, fidel, sincer, capacitat per sorprendre en el detall, disposat a viatjar i finalment, paciència per esperar que la caputxeta valori d'altres candidats abans no es decideixi per l'un o altra.

La publicació dels resultats del procés de selecció es faran públics al taulell d'anuncis de la Biblioteca.

Els candidats que optin a una segona entrevista, consulteu el nou plec de condicions.

Interessats adreceu-vos al Departament de RRHH de la colla de solteres més proper a casa vostra.

Sort i si pot ser, no us amagueu tant que la caputxeta es desespera!!

--

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com

Calcetes

No et posis al meu llit en calcetes si em demanes que et respecti, mentre el que vols és, que et foti canya!!

Així m'explicaven com són de complexos les relacions de parella als quaranta. Mentre que uns ja vénen de tornada, en la pujada dels altres, amb ganes d'emportar-s'ho tot pel davant, asseguren que la relació entre home i dona no pot ser cap altra que la de parella. Entre home i dona, no hi ha amistat que valgui.

Si convides a una dona a sopar, sempre que accepti, és de suposar que també accepta la possibilitat que hi hagi postres, mentre que tu, inconscient dels pensaments d'una dona, encara creus que el fet d'haver acceptat sopar amb tu és perquè ella et valori i es decideixi o accepti a ser festejada.

Perds el temps i els hi fas perdre. Encantat, asexuat o amanerat. No saben bé com qualificar-te doncs, si no els proposes una nit de sexe vici i perdició, el teu comportament no té sentit dins els seus paràmetres i per tant, cal buscar etiquetes envellides i antiquades per a intentar trobar com qualificar aquesta situació de nou.

Els hi has perdut el respecte. Acabes de donar un cop baix a la seva línia de flotació. Serà que no t'agraden, no les trobes atractives o senzillament, no et provoquen el suficient perquè paguis un sopar amb final feliç?

Classes de sopar:

1) L'hamburguesa del Mac Donalds, inqualificable i per tant, no apte per tornar a quedar amb aquella persona que t'hi ha convidat.

2) Sopar de tapes, perquè realment el que vols és desfer-te del personatge que et dóna opció a marxar després de la cervesa i abans no els deixis pitjor del que ha arribat. Acceptaràs compartir un platet que acabarà pagant ell, no sigui que a sobre que no vols res amb ell, et toqui pagar a mitges el sopar.

3) Sopar informal que toca pagar a tots dos per igual. Vés a saber, poca cosa li interessa de mi, per tal que em toqui pagar la meva part, quan en realitat, ha estat ell qui m'ha convidat i encara gràcies que jo he acceptat i potser, m'hauria agradat acabar amb cafè i postres. Encara gràcies, vés a saber, potser hi haurà una segona versió del sopar, que si resulta la número 4, acceptaré. Però si proposa la 1 o a la 2, aquest és un encantat i no m'interessa.

4) M'he vestit i arreglat, perfumat i depilat. Avui triomfo com la Coca Cola. Paga ell i m'ha convidat. Al restaurant d'avui es menja amb forquilla i gabinet. Hi ha cambrers, atents, primer, segon i postres. Cafè, copa i propina. Avui sí. Què vol aquest home de mi? Què s'ha pensat?

De situacions en trobem moltes. Algunes més divertides que d'altres, en tot cas, tants caps tants barrets. També hauria pogut parlar de dormir al llit de l'amiga, que ho fa en calcetes, amb la prohibició expressa aquesta nit, de passar a l'acció. La respectes i com a home de seny, et repenses si per una nit, et vols perdre les dues-centes que poden venir més endavant.

Si finalment no hi ha una seqüela, una segona part on les calcetes ja no arribin del sofà al llit, quedes de la mateixa manera que quedaries amb l'opció 1) d'hamburguesa. Ni per ella, ni per cap d'altra, doncs la teva reputació queda per terra i no cal que t'hi esforcis doncs no hi haurà recompensa en cap d'altra dona d'aquell grup i, si et descuides, de cap altra noia del mateix grup de la xarxa.

O sigui, homes dels quaranta als cinquanta, tallats encara per la manera de fer l'EGB. Si convides a una dona a sopar i accepta, recorda que espera postres. En tot cas, no són a la carta i per tant, fes el que hagis de fer. Insinua't, esforça't i si et diu que sí, sense calcetes del sofà al llit!!

Bona nit i tapa't!

--

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com

VIU LA VIDA

Sempre més preocupat pels altres que per un mateix. Les responsabilitats carreguen la motxilla que duus al damunt. Sempre pensant com millorar, en demà, en els compromisos contrets en el passat.

Alguns ens oblidem de viure el present. Marejats de tant mirar enrere i endavant, ens perdem el que està passant al nostre voltant. Equivoquem la nostra escala de valors i posicionem el material pel damunt de l'intrínsec. Les coses pel damunt de les persones. Ens estem perdent la vida.

Quan enyorem, oblidem que no tornarà. No hi ha màquina del temps que ens traslladi a aquell moment. Ens cal comprendre que si els recordem, és perquè els vàrem viure i sabíem gaudir del moment.

Idealitzem. Ens idiotitzem.

Què no pots fer ara? Qui o què t'ho impedeix?

Si vius i ets honrat amb tu mateix, t'adonaràs de tot el que t'has estat perdent fins ara. Seràs i faràs. Trobaràs tot allò que t'omple.

No es tracta d'escapar a una illa del Carib, que si vols, ho hauràs de fer. Explicar-ho. Compartir. Els teus fills, la teva parella, la teva família o els teus amics. Pots trobar-te amb la sorpresa que t'entenguin o que et facin costat.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com

Salvataggio - un relat eròtic del Big Bang Amor

Salvataggio

Passejava mig nua i descalça per la platja. El seu texà de tirants, ample, sobrant, l’obligava contínuament  a tornar a posar la maleïda peça de roba  al seu lloc, de mig braç cap a l’espatlla. En cada moviment m'ensenyava el pit i jo, sense res més a fer que, asseure a la cadira de vigília de la platja.

No podia deixar de mirar, de la sorra, mar endins, on un dia com aquell, sense onades, m’avorria. La gent es banyava lluny de cap perill i jo, m’entretenia tot mirant com passejava la morena. Encara no li havia posat nom a la italiana.

Sovint, quan les noies venien a la platja cada dia, a la mateixa hora i al mateix lloc, imaginava els seus noms i les seves procedències. Secretament, deixava volar la meva imaginació.

A voltes ho pensava d’una o altra -Tant de bo, la morena avui em miri i em somrigui. -

Totes nues, amb pells blanques o brunes, desitjables i soles com estel al vent, talment com jo mateix, encara que, cremat i calent, treballant, restava assegut en una cadira de vigília a  tres metres d’alçada de la sorra.

De nits tot és diferent. Pels volts de Sant Joan, quan el sol guanya hores de dia, la lluna fa el seu ple, el mar es tenyeix de color plata i a voltes, resta quiet i mort, com aigua embassada.

I era així que m'agradava. En algunes nits d’estiu, m'estirava damunt la sorra, despullat, mirant enllà els reflexos de la lluna damunt l'aigua calmada. Després em capbussava i cercava amb ajut del llum de la lluna, curculles enterrades enmig la sorra i arran de l'aigua.

No vaig sentir-la arribar, ni  vaig veure com  es quedava nua. Mentre badava dret, arran d’aigua, vaig sentir una abraçada, per darrere, a traïció, sense que pogués valer-me, llançant-se al meu damunt i cap al mar, capbussant-me i ofegant-me, mentre jo em regirava i cercava com desfer-me de la meva agressora, doncs era dona  i coneguda.

Emergí esbufegant a la recerca d’aire per tornar a omplir els pulmons i així continuar amb vida. Mentre intentava recuperar-me, un petó em va tapar la boca.

Li vaig seguir el joc, la vaig abraçar, la desitjava però, tot d’una revolada, decidí aixecar-la per damunt del meu cap, deixant-la caure cap enrere i tornar-li a la primera aquella capbussada traïdora.

Ara ja estàvem igualats i en sortir de sota l'aigua em clavava la seva mirada per hipnotitzar-me,  tornant-se a llançar al meu damunt, abraçant-me i enganxant-se a la meva orella. Xiuxiuejar-me: bagnino di salvataggio, stasera sei mio, 

--

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com