Camins

Algú em va dir un dia que no li agradaven els meus escrits quan, s'adonava que, la seva finalitat era, ser llegits. És veritat, no cada dia em visiten les musses, encara que avui, he estat jo qui les ha visitat.

Darrerament estic afegint pols a les meves sabates. Ho dic en sentit literal. Duc les piles tan carregades que començo a semblar una central nuclear d'alt voltatge. Camino i caminaré. Ho faig convidat pels amics que sovint em suggereixen fer un camí de ronda. No els puc dir no, doncs, no hi ha res plagui més els meus sentits que la Costa Brava i el Mediterrani.

És un fet. Està de moda sortir a caminar. Amb vambes, xiruques, espardenyes o el que faci falta. Les botigues de roba d'esport com Decathlon han vestit a la meitat de la població. Trobes la marca francesa arran i arreu.

Pantalons cenyits, curts o llargs, marcant les natges i malucs. Samarretes ajustades, sense mànigues o prou curtes per fer-nos veure la tibantor dels músculs que formen els braços. Els més avesats, corren. No en tenen prou d'omplir-se el sentit de la vista amb els colors del mar que, encara els fa falta dur els auriculars connectats amb la música emmagatzemada en el telèfon.

Per arribar a l'infinit, només has de desitjar-ho. Tothom ha començat de la mateixa manera. Un peu al davant i l'altre el segueix. Així una vegada i una altra i fins on el camí s'atura...

Avui ha estat diferent. Les variables de cada destí converteixen els camins coneguts en nous camins. Per començar algú l'ha batejat amb el sobrenom del "trenca-culs". Lletja la paraula, oi? Doncs Segons sembla, el té ben guanyat. Un munt de graons per posar-te el cul ben dur.

Comença el camí de ronda per la banda de la darrera del Club Nàutic de Sant Feliu i s'enfila cap al primer dels seus penya-segats per una filera de graons, ben formats, deixant darrere la fantàstica vista del port, la platja i les cases del Passeig.

Fumo. Ho he de deixar. Cada vegada que començo una travessia m'adono de com esbufego. Cinc minuts més tard, no puc explicar-ho, la màquina s'engega i no té aturador. Entenc que deu ser el meu generador d'energia que comença a carregar bateries. Les passes s'allargassen i el ritme creix per moments. Si m'aturo, la cago, però avui, pagava la pena. No ho he dit, hi he anat ben acompanyat. Dues mosses que sortint de casa o el treball, s'han calçat les esportives i m'han convidat a passeig.

Les agulles del rellotge no s'aturen i després d'haver arribat a S'Agaró, passejat per Sant Pol i continuat camí de ronda, cap a Sa Conca, a la segona de les "Glorietes" hem aturat les passes per fer una inusual fotografia. Assegudes a les escales que ens duran fins a la urbanització de Sa Gavina, hem reproduït la fotografia d'un altre instant, on un vespre, al seu darrere aparegué  en el retrat un rostre misteriós i fantasmagòric. Potser era prou d'hora per sortir a passejar la pena. Avui, no ha sorgit.

Camina que ja has caminat prou i en acabat, no hi ha res millor que la cervesa en bona companyia. Conèixer als companys de viatge i gaudir de la conversa. Hi hauré de tornar.

Vés a saber, si continuo caminant, hauré de pensar a escriure un annex a la història del Forrest Gump. Val a dir-vos, encara que m'agradi, el metge no em deixa córrer. Potser millor així. Rar, boig i complet.

Humida

Jeia a l'herba humida, damunt la tovallola de bany, al costat de la seva parella i envoltada de nanos que jugant, l'esquitxaven d'aigua quan saltaven a la piscina. Ella resseguia fil per randa cada un dels mots escrits, negre sobre blanc, d'un tractat d'amor i sexe. Pertorbada, aixecava el cap i es preguntava, què li provocava tal neguit. Un sol ardent eixugava la seva pell.

Canvià de posició, panxa enlaire, amb l'esquena a terra i les cames obertes i doblegades, desà que el sol s'endinsés per l'entrecuix fins a les calcetes mullades en el primer bany del matí. No semblaven eixugar-se a la mateixa velocitat que la seva pell i cabells. Notava com el sol s'hi endinsava escalfant el seu sexe i provocant que traspués la seva excitació.

En el gir d'una plana notà com s'eriçaren els mugrons, seguint la seqüència del relat i amb el mateix ordre doncs, qui ho escrigué, tingué l'habilitat de despullar a la protagonista amb la mirada, el tacte per seduir la seva ment i la picardia per transportar a qui ho llegís, al desig de protagonitzar la seva pròpia novel·la. Involuntàriament, acte reflex, estirà les calcetes del Bikini cap amunt, passant la mà vora el seu sexe. Es llepà un dit per passar a la següent plana del llibre i en els llavis hi reconegué un cert gust de sexe. Girà lleugerament el cap en direcció al seu amant i, emmudida, els seus ulls li parlaren sobre l'excitació en què es trobava immergida.

Excitada per les paraules on el sexe en resultava explícit, transportada al llit del protagonista, lligada i amb els ulls clucs, es sentia observada i desitjosa del tacte de qui, involuntàriament estava fent de voyeur sense saber-ne res. Al seu costat, resultava aliè als seus pensaments.

Percebé el sol més fort i com la seva pell s'amarava de gotetes de suor quan, desà caure el llibre damunt del seu ventre i tancà els ulls. Li semblà notar una mà càlida, propera, desitjada, resseguint el seu ventre i a la recerca de la seva atenció. Es tombà altra vegada cap a ell, mirant-lo dolçament i, amb una aclucada d'ullet, li demanà un petó. - Vine, acompanya'm. He d'anar un moment als vestidors. On són? -

En veure la porta oberta, ella l'estirà del braç i, amb un dit als llavis en senyal de silenci, el seduí per fer-lo entrar al vestidor de les noies. Havia imaginat l'escenari amb l'aigua temperada de la dutxa caient entremig dels seus nus, abraçats i amb llurs pells escalfades pel sol, deixar lliscar fins al desaigua, la por a ser descoberts.

T'agradaria viure un amor de pel.lícula ?

Cada cop som més els que formem part d'una colla de solters i solteres. Gent amb més de quaranta anys que encara un dia vàrem creure que el matrimoni ens unia per sempre amb una persona. Teníem present la dita "contigo, pan y cebolla" que venia a dir el mateix que el capellà de la parròquia: En la salut i en la malaltia i fins que la mort us separi.

Els anys ens han demostrat que els tòpics no són sempre certs. Hi ha vida després de l'amor. Res és per sempre i, sempre hi ha qui ens tornarà a fer creure en els seus valors, demostrant-nos estimació, amistat i confiança.

La ruptura ha representat el fracàs de les nostres fantasies."A nosaltres no ens passarà". Hem fet servir l'amor de pel·lícula com a referent i comparant-lo amb el que hem viscut, hem perdut.

El matrimoni, la parella de fet o qualsevol de les fórmules d'unió existents, portades al cinema haurien de desenvolupar-se en dues, tres o més seqüeles. La primera, aquella que hauria d'enganxar, la romàntica. La segona, la de suspens, no se sap com pot acabar. La tercera el drama, on normalment tots vessem llàgrimes amb un final fatal. En acabat, ningú té ganes de continuar amb la saga però ens caldria no quedar-nos amb el regust de la tragèdia. Una última pel·lícula d'aventures, abans no comenci un nou projecte i encetem una nova saga. Molts de nosaltres, encasellats en el personatge de la nostra primera peli, ens agradaria anar de pressa i tornar a ser protagonistes pensant, "d'altres finals són possibles".

Les productores de cinema exploten les sagues de tres en tres. Èxit assegurat. Deixen passar uns anys abans no tornen a munyir la mateixa mamella. Els protagonistes són més grans i ja no hi són tots. Desapareixen alguns dels actors principals i secundaris, no tots s'avenen a tornar a protagonitzar la mateixa saga. Els escenaris canvien i les trames, malauradament, s'emboliquen i rebusquen per intentar atraure a tota mena de públic.

En acabar la primera trilogia amb drama i tragèdia, els protagonistes resten ferits. Ploren solitaris pels racons de la casa i més tard, davant d'amics i família per acabar, fent públic el seu estat al mur de Facebook. Els cal suport. Si convé el d'un estrany. En la transformació ja no s'agraden ni ells mateixos. Vinc a dir, igual que un cuc de seda dins una caixa de sabates, primer troben fulles tan verdes que no paren de menjar. Més tard, el verd es marceix i amarga. En l'apatia, es troben a ells mateixos i es protegeixen en un capoll de fil de seda per més tard, transformar-se i aconseguir el somni de volar.

De més jovenet, un amic em va dir un dia que, amb vint anys em podia equivocar, però amb quaranta, ja no tocava. Tria bé el gènere de la pel·lícula que vols protagonitzar i en un cas, si és d'amor, si no vols acabar plorant, no l'encasellis altre cop en el gènere romàntic. Viu-ne una d'aventures, fes una porno o si convé, escriu un llibre. Deixa d'emmirallar-te en el cinema i recorda que la vida, supera a la ficció.

Entrevista a Televisió de Girona - Big Bang amor

Georgina Arnau entrevista a Pep Cassany en el seu programa TDT TÉ DE TOT a Televisió de Girona

Contraportada del Diari de Girona

Contraportada del Diari de Girona, 5 de setembre de 2017

Entrevista feta per l'Albert Soler del Diari de Girona, amb motiu de la presentació del llibre Big Bang Amor.

Entrevista de ràdio - FeM Girona

Amb motiu de la presentació del llibre Big Bang Amor, en Carles Baldellou es fa ressó de la notícia i m'entrevista en el seu programa No tanquem per Vacances, FeM Girona.