Cargol treu banyes

Heu vist mai un caragol pujar una muntanya??

Hi havia una vegada un caragol, valent per pujar una muntanya i encara més valent per baixar el muntanyí. No era massa jove i en tot cas, hi ha qui diria que el veia cansat de dur sempre la seva casa al damunt.

Un dia, amb ganes de gresca, havent passat les pluges, sortint de sota una col, decidí fer camí i descobrir món. Volia fer cims, davallar per les valls, baixar per les conques i explorar coves.

Al seu pas, pas de caragol, seria difícil de complir. Mirant amunt, amb aquelles banyes, una més enlaire que l'altre doncs, de petit, algun ganàpia l'havia deixat borni, va girar els ulls al seu voltant. Allà on el món s'acaba, hi havia una muntanya molt i molt alta - !, impossible! - Abans no surti d'aquest camp ja seré vell. Des del camp, els pins no li deixaven veure més enllà del bosc. Havia de sortir del camp i travessar la pineda, de pressa, no fos cas que alguna vaca l'esclafés i el deixés sense casa.

Va trigar set dies i sis nits en travessar aquell camp de tifes. Més d'una vegada va estar amenaçada pel gos del pagès, la granota de la bassa on gairebé, si no vigila, cau i s'afoga.

El diumenge al migdia, després de deixar enrere el camí de cotxes, la pinassa i un munt de rocs, s'enfrontava a la mainada que jugava a la pineda. Hi havia taules i cadires, un munt de persones dinant. - Quina gana que tinc!! - va pensar. Ja els podria caure un tall d'enciam de la taula!

Tota una vida fent camí per arribar a la seva fita i de cop i volta, el tenia al davant. Una muntanya! Era negra, d'un tacte estrany, es movia i en tot cas, amb una olor que no identificava i que li semblava coneguda. Potser va trigar més d'una hora però en arribar a fer cim, mirant avall i cap a dintre, una pila de cloves de caragols formaven una muntanya de cadàvers. - Quin esglai!, on s'havia posat!

Algú va agafar la bossa i el va veure treure cap. Va agafar-lo per la clova i el va oferir a una mossa, una rossa de bon veure, tot dient: "tu que acabes d'arribar i encara no has dinat, n'hem guardat un de ben tendre per tu!"

No se'l volia menjar, sembla que li va fer gràcia adoptar-lo. Amb la seva mà el va agafar per la clova i se'l va mirar de fit a fit. - Pobrissó - va dir-li ella - què et volia fer en Fèlix!, deus de tenir gana! - i així el va deixar damunt d'una fulla d'enciam.

Quina atipada que es va fer! En acabat, va baixar de la taula i en veure a aquella noia, a qui tots anomenaven Cristina, estirada i ajaguda en una manta a l'ombra d'un pi, decidí que li tocava anar-la a veure per donar-li les gràcies.

Li pujà per la sabata, baixà cap a una cama i pujà per una cuixa cap a una zona boscosa i humida. L'ensumà i continuà endavant. Pujà per una vall i mirant cap enlaire, dues muntanyes li barraven el pas. Havia de triar-ne una. Cap a la dreta o l'esquerra?, es va preguntar. Sempre cap a l'esquerra no fos cas que algun barrut li tallés el camí. Fent el cim, mirà cap al camp d'on havia marxat feia una setmana i allà va decidir, que no hi havia millor vista ni millor camí que l'acabat de fer.

Decidí baixar per un suau pendent, acostar-se cap a la plana i finalment, plantà la casa i no moure's d'allà. - Que boniques són les valls i encara més, les pastoretes de bon veure que li donen menjar.

Si existeix el paradís, segur que deu ser així.

I vet aquí un gat i un gos, aquest conte ja s'ha fos.

--

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com

I li diuen babau

Les primeres llums de l'albada m'obligaren a girar-me cap a l'altra banda. Estesa a la gespa, al costat d'aquella maleïda tenda de campanya on tothom jeia amb tothom, jo havia sortit a mirar els estels i cercar un xic d'intimitat.

La rosada de la nit o la calitja del mar, tan a prop de la parcel·la que havíem llogat, em tenia enfredolica i humida. El cap em donava voltes i aguditzava els meus sentits. La pudor d'alcohol emmetzinava l'aire fresc que arribava de la platja. Per si de cas, no volia obrir els ulls. No volia enfrontar-me a la realitat. Ja res seria igual. Com podria tornar a mirar-les als ulls?

La tovallola no era prou gran per tapar-me tota. Si l'estimava per tapar-me fins al coll, els peus quedaven destapats. Arraulida com un nadó a la panxa de la mare, el cul em quedava a la vista de tothom. No duia calces i em preguntava, què havia passat per acabar dormint despullada.

Que bé hauria estat despertar fent la cullereta amb la meva parella. Però no en tenia, ni en tinc.

Passats els trenta-cinc, vaig comprendre que si no havia arribat, pot ser que mai arribés. No em calia encara que bo, segurament ho desitjava íntimament.

Amb l'Eloi, havíem patit l'accident que ens va veure renéixer. Ell de culs i jo de cap. A hores d'ara quan ens trobem ens en riem de la mort, mal cuada, ens va intercanviar les ànimes, fent de mi un homenot i d'ell una figa flor. La mort desvesteix de ximpleries la vida. Carpe Diem.

Viu i deixa viure i malgrat tot, fes-ho conscientment O així m'hauria agradat viure-ho aquella nit. A traïció, la dolçor de la ratafia em va despertar els desitjos amagats. Va emmetzinar l'amor, matant-lo i deixant sobreviure el sexe.

Oficialment, la festa havia acabat a la platja, banyant-nos despullades, tal com mana el ritual, després d'haver cremat els mals records a la foguera de Sant Joan i purificar-nos amb el foc. Les noies havien begut i xerrat més del compte i en Quim, tip d'escoltar-nos mal parlar de tots els homes, va acabar per marxar sol cap a la tenda. No vaig trigar ni un minut en seguir les seves passes i en trobar-lo ajupit rebuscant la darrera cervesa que quedava a la nevera. La imatge de la guardiola em va fuetejar el cervell. Com pot ser que no se n'adonin.

En un acte d'imprudència o valentia, vaig proposar-li compartir la birra, encara que subliminalment, li enviava impulsos per tal que s'adonés que jo pretenia quelcom més. Tros d'ase, caldria fer-li senyals lluminosos anunciant que estava disposada a fotre-li canya. Ni quedant-me nua al seu davant per tal de vestir-me i abrigar-me, va gosar mirar-me i si més no, fer-me sentir una dona desitjada.

- i tu no et canvies? - li vaig preguntar - per dintre meu, em moria de ganes de saber com seria la mercaderia i abans no em decidís per llençar-me al seu coll o a la via, vaig tornar-me a insinuar - no et molesta dur el banyador mullat? Ets l'únic que no s'ha banyat despullat.

Sabent que aquella era l'última oportunitat, abans no tornessin totes cap a la tenda, vaig decidir passar a l'atac i mig vestida i mig despullada, llençar-me al seu damunt per enjogassar-me i en tot cas, acabar fent-li un petó a la boca. D'això sí que en tinc un record. Va ser un petó amb gust de cervesa calenta. En un primer moment es va quedar aturat, espantat, favagirat,no sabia com jo li havia arribat al coll i en reaccionar, va agafar-me pel cul fins a aixecar-me i deixar-me lligada a ell com una paparra.

En sentir passes acostant-se cap a la tenda, vaig reaccionar ràpidament i em vaig escapolir cap al compartiment que fèiem servir de dormitori l'Eulàlia, la Magda i jo. L'Anna i la Carme compartien l'altra amb en Quim, que en aquells moments, va quedar-se palplantat com un estaquirot sense saber que coi fer en aquell moment.

Des de dintre, vaig estirar el braç cap a fora per agafar la meva samarreta, quan vaig adonar-me que en Quim l'estava trepitjant. En mirar cap amunt, vaig adonar-me com l'havia deixat: Empalmat, amb una evident erecció. No es podien haver quedat a la platja?

- Hola, on és la Laura - va preguntar-li la Magda - m'havia semblat que venia cap aquí.

- Em sembla que no es trobava prou bé i se n'ha anat a estirar.

- Ostres, quina mala sort. Amb el bé que s'ho estava passant. I tu, no vols tornar a banyar-te? Em sembla que totes t'estan esperant.

- No ho sé. M'ho estava rumiant. He vingut a buscar una cervesa i ara he agafat fred per tornar-hi.

I la mala bèstia de la Magda es treu la tovallola que l'embolicava i es queda nua al seu davant. - Eixuga't - li anava dient - No et deixis el banyador mullat. Agafaràs fred - i ella li anava fregant la tovallola per tot arreu.

Totes dèiem que a vegades, de tan bon jan, semblava babau però, us asseguro que la cara que va fer en notar com la Magda li abaixava el banyador, va provocar-me una riallada que vaig haver d'afogar amb les dues mans. Des de la foscor del dormitori, jo m'ho anava mirant tot.

La Magda havia deixat caure la tovallola a terra, als peus d'En Quim i, agenollant-se davant d'ell, va agafar-li la polla i la va engolir tota a la seva boca. Era destra en aquest art. Jo ho he practicat tant com totes i no em sembla saber-ne tant com ella. Aquell sexe es va tornar gegant.

Sense adonar-nos cap dels tres, a la porta de la tenda va aparèixer el cap de l'Eulàlia. Jo em pensava que en veure'ls a tots dos tan enfeinats, recularia i tornaria corrents cap a la platja. Suposo que també tindria el cap ennuvolat doncs, es va deixar caure de genolls al costat de la Magda i li va prendre el sexe de la seva boca - deixa'm a mi, tu no en saps! -

- No siguis bèstia, no la mosseguis, em sembla que n'hi ha per totes dues.

En Quim es deixava estimar. Jo ho havia començat i de cop, m'havia convertit en voyeur d'una situació compromesa. M'estava excitant i per més que a vegades, tirés el cap enrere, ràpidament tornava a posar-me en situació. A quatre grapes, mirant des del forat de la cremallera del dormitori, fent-me lloc amb les mans entre les calces i començant-me a sentir humida.

Escoltava les diferències entre els sons que provocaven les boques de la Magda i l'Eulàlia en xopar-li la polla. Es tornaven en seqüències de menys d'un minut. Veure a aquelles dues dones a peus d'En Quim em feia venir ganes de sortir, esbandir-les i posar-m'hi jo. Em sentia marejada però no tan atordida com per acabar perdent el cap.

Com no podia ser d'una altra manera, tot plegat va acabar ràpidament. Gairebé es barallen les dues per llepar fins a l'última gota. En Quim tenia els ulls tancats, no havia pogut controlar-se. Ell es va quedar dret i les meves amigues, s'aixecaren i enganxant-se a ell, van acabar per fer-se un petó entre elles. Jo no havia acabat i tampoc m'ho podia creure. Tres dones totes per ell? Com s'ho havia fet aquest capsigrany.

Les nenes varen decidir entrar cap al dormitori on jo m'estava i em vaig haver d'estirar i fer-me la dormida. Escoltava com se'n reien i rebuscaven per la motxilla la roba per vestir-se de nit. Vaig girar-me i vaig preguntar-los - ja heu arribat? estic molt marejada i m'he quedat adormida - dorm, dorm - em van contestar, nosaltres ja ens posem al sac de dormir.

Amb els ulls entreoberts, vaig veure el llum de la llanterna que en Quim duia a la mà. S'obria pas entre les bosses de l'Anna i la Carme i en entrebancar-se, deixava sentir un "me ca". L'ombra de la seva silueta quedava impresa a la fina tela de la separació entre dormitoris. Em vaig adonar que el seu sexe, encara allargat però flàcid, sobresortia entre l'ombra de les seves cames.

Finalment ell tancà el llum i totes quedàrem sumides en la foscor. Jo encara em notava la humitat entre cames i pel meu cap, passejaven les imatges de les dues bandarres llepant-li la polla fins als ous. Els meus dits tornaren a acaronar el meu sexe, acabat de depilar, llis com el d'una nina i moll, com si m'acabés de dutxar. M'imaginava que era jo qui, havent arribat primer, m'havia agenollat davant d'ell i li hagués fet la millor mamada. De seguit, vaig pensar que el millor, hauria estat endur-me'l fora de la tenda. Potser cap a les dunes o en un últim cas, cap al cotxe. Asseure'm al seu damunt i follar-me'l fins que hagués acabat cridant.

En obrir un ull, em va semblar veure que les dues s'havien adormit abraçades. Ara era jo qui no em podia adormir. Vaig estar pensant a aixecar-me, obrir la cremallera de l'altra dormitori i ficar-me dins del sac d'aquell home. Si havia aguantat l'embat de dues dones, també podria aconseguir-ho amb mi.

Com a ombres xineses damunt la tela de la tenda, l'Anna i la Carme representaven el seu propi espectacle. Se les sentia riure i cridar. Caure a terra i aixecar-se. Fumar una cigarreta i a cau d'orella, explicar-se confidències.

Quan van decidir entrar, ho feren parlant i rient com si estiguessin soles. Em semblaven frases inconnexes, només a l'abast d'elles dues doncs, segurament, ja venien parlant des de la platja. Tan se'ls feia saber que en Quim dormia amb elles. El llum elèctric que havia dut la Carme va il·luminar tota la tenda. Era tan fina la tela que ja no veia ombres sinó transparències i per tant, les vaig veure a totes dues acostar-se despullades cap on en Quim jeia dormint, enganxat a la divisió dels dormitoris, a tocar dels meus dits.

Elles reien i parlaven en beu baixa mentre una li feia postures vexants i l'altra li reia les gràcies. La mà de l'Anna va ser l'encarregada de destapar-lo fins a adonar-se que jeia despullat. La Carme va seguir-la i acaronant-lo les cuixes va acabar per tocar-li el sexe. En Quim es desvetllava i se'l començava a veure agitat. Hauria pagat molts diners per tornar a veure la cara de babau.

L'Anna no va perdre el temps i sense rebre un no per escrit, semblava tenir-ho molt clar. Asseguda damunt del seu sexe va començar-lo a cavalcar. La Carme se la mirava i no els volia deixar de costat. Vaig veure-la com aixecant una cama, el cavalcava fins a deixar-li el seu sexe a la boca i a partir d'allà, ella va començar a cridar.

Els crits varen desvetllar a l'Eulàlia i la Magda que em preguntaven que passava. Posant-me un dit a la boca els vaig demanar silenci i amb l'altra mà, assenyalava cap a la llum on la imatge de tots tres es dibuixava entre les llums i les ombres. La cara d'espantades, tapant-se la boca per no coure en el parany i cridar-li fill de puta, les va obligar a pensar en el que elles mateixes havien acabat per fer-li.

Jo em vaig aixecar, vaig agafar la meva tovallola i vaig sortir a parar la fresca.

Si res volia, em calia esperar. Mirar els estels i cercar una llàgrima al cel. Demanar un desig i adormir-me.

Bona nit i tapa't.