Un matí de diumenge,
seu de costat,
envoltada de gent que la malmira,
sola, a la terrassa d’un cafè.
Resta desapercebuda,
ningú li fa cas,
Gira un full del diari i llegeix,
avui hi ha concert en aquest bar.
Texans alts de cintura,
samarreta blanca i caçadora de cuir negra.
Botes de sola gruixuda.
Omple el pap.
La veuen i no la saluden.
La gentada la deixa de costat.
Me la miro i la vigilo,
Com m’agrades Soledat.
Gelós de tu, t’enyoro.
M’agradaria tenir-te al costat,
Viure i gaudir-te, però sobretot,
deixar-te anar.
Soledat, amiga meva, com em costes de trobar.
