diumenge, 11 de febrer del 2018

El mirall


En Pep Cassany i l'imatge que retorna "el mirall"



El mirall reflecteix la meva mirada,
cansada i trista,
solcs i pell.
Llavis erms

Sense vidres,
la meva imatge es difumina.
El gris es torna blanquinós,
la barba desapareix

Mirada a la maduresa,
enrere deixo la joventut,
M’hi resisteixo i em refermo,
els anys només es compten en vida.

La mort desa un buit.
Un record fugisser de companys de vida.
T’atura i t’obliga.
Tu, viu la vida.

Un camí.
Una sola via.
Escriu, viu, reviu.
Obre’t pas i deixa viure.

La vida no és teva,
companys d’instants.
Hi camines,
la vida és vida

Dues.
La interior i la compartida.
Nexe entre ambdues,
blau al blanc


EmoticonEmoticon