La lluna d'agost il·luminava el camí de la
platja. Lluna plena, enfilada en un cel
d'estiu amarant de blau grisós tot l'horitzó. Aigua de mar bellugadissa i a
cada cresta de l'onada reflectia la teva llum, blanca lluna, omplint de
pampallugues tot el mar de Llavaneres.
Mentre caminaves, queien una a una les cinc peces
de roba que lluïes: Samarreta, pantalons, calces i dues sandàlies.
Em semblaves una venus sorgida de l'asfalt amb
intenció de conquerir la platja. No et vas aturar, alleugerint el pas, cridaves
i reies demanant-me que em despullés i et seguís.
L’un darrere l'altra o l'altra davant de l'un,
ens submergíem en aquella aigua, a l'hora calenta, en la que dimonis i àngels volten
per la sorra de la platja.
No vaig tenir temps de treure'm la roba, ni tan
sols vaig recordar anar vestit. Moll, la camisa s'ajustava al meu cos i
regalimava l'aigua que abans de tornar al mar, s'evaporava per la temperatura
que jo agafava llepant-me els llavis i pensant en quin seria el proper pas.
Agafar-te, llançar-te enlaire, capbussar-te,
jugar, pessigar-te, abraçar-te i fer-te un petó.
Del meu llavi brollava una gota de sang com a
resultat de la teva primera mossegada. La llepaves i menjaves, tot dient que jo
era teu.
Et tenia nua, tota per mi i l'abraçada era
preludi d'una altra mossegada, ara meva, metre a cau d'orella et demanava que
em fessis teu en aquell instant. Talment com ho faries en una illa deserta.
I si passa el tren ?
Que trempin i agafin gelosia de nosaltres fent l’amor,
doncs patiran més els que mirin que nosaltres.
Jèiem un damunt l'altra amb mig cos dintre de
l'aigua i mig cos a la sorra de la platja. Restàvem invisibles als ulls dels
vianants, dels passavolants o de la reina d’Anglaterra.
Ara fort, tu damunt i jo a baix, em domines i em
forces.
Vols que cridi el teu nom i no puc, ho sento, els
teus gemecs em desconcerten. Atura’t ! sóc jo qui vaig a dalt i tu a baix.
El teu sexe és moll i m'agrada menjar-me'l. Avui
tindrà gust de mar que, mesclat amb la teva dolçor, aconseguirà un sabor
exclusiu i únic, flor d’un dia.
M'arrapo als teus pits que pessigo mentre crides
que et faig mal !. Però no puc ni vull deixar-te, et faig meva amb les onades
coordinades al vaivé dels nostres cossos, rodolant i mullant-nos, enfonsant-nos
dins de l'aigua, abraçats tot fent l’amor, amb les teves cames creuant la meva
esquena mentre t’agafes dels meus braços i, em demanes - no t’aturis i corre’t amb
mi -.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
EmoticonEmoticon